Mentre escrivia la meva tesi doctoral sobre
"Research Arts: la interfície de l'art, la ciència i la tecnologia com a camp de coneixement i acció" vaig desenvolupar la idea de crear la
PLATFORMA "RESEARCH ARTS" , on des del 2012 una comunitat investigadora interessada en la recerca artística publica els seus articles.
Els continguts exploren les quatre àrees de recerca i acció següents que es contemplen com a arees de coneixement dinàmics desenvolupats per la ment humana i en referència a això es titulen en forma verbal:
INVESTIGAR: sobre com vivim i com volem viure junts. Una de les funcions socials del RESEARCH ARTS consisteix en desenvolupar heurístiques i innovacions socialment rellevants. Aquesta forma de coneixement és generat en processos cooperatius inter- i transdisciplinaris, en projectes de recerca que requereixen la traducció o transferència de coneixement, l'intercanvi entre pràctiques de recerca en tots els àmbits del coneixement i, sobretot, una obertura al coneixement no disciplinari i a les influències imprevisibles. Altres processos de cooperació artística i científica rellevants es poden observar en el desenvolupament del "tercer mètode científic", per exemple en la recerca amb models de simulació. El terme heurístic en relació amb l'àmbit del
research arts es basa en la definició de Larry Laudans que ell definieix "com un problema i la seva corresponent resolució del problema". A més, el terme inclou la definició proposada per Hans Vaihinger de la "ficció heurística". El focus de la "ficció heurística" és el límit d'una naturalesa que s’estudia i defineix científicament definida, per exemple, en relació a la verificació per part dels artistes dels resultats de la recerca. La "ficció heurística" fa referència als beneficis i avantatges socials d'aquesta investigació: fins i tot en assumir paràmetres falsos, ficticis o no demostrables, poden identificar noves àrees de recerca importants. RESEARCH ARTS pretén contribuir a la diversitat de mètodes formulant hipòtesis, examinant les tecnologies pel seu nivell de sostenibilitat o desenvolupant nous mètodes d'activitat o pràctiques de transformació social.
TRADUIR: entre múltiples llenguatges de la ciència, distintes percepcions de la realitat, diversos conceptes de valor i diferents formes de memòria. La funció social de la traducció i la memòria, dins del sistema de l’art i de la ciència, es basa en la coexistència de diferents formes de memòria. El desenvolupament paral·lel de diferents percepcions de la realitat -com ara anàlisis de la realitat que no es solapen- crea la necessitat de models de traducció i mètodes de comparació. A més, implica la circulació del coneixement a través de noves formes de comunicació i models d'arxiu, que cal actualitzar i ampliar contínuament. En aquest context,
research arts estudia, per exemple, la transformació estructural de la memòria social col·lectiva, com un gabinet de curiositats que acumula una "col·lecció" d'objectes de recerca... fer balanç dels arxius sistematitzats de coneixement com les biblioteques, així com de les moltes noves possibilitats que ofereix la memòria dinàmica de les bases de dades en la xarxa d’internet. Els mètodes de comparació de l'àmbit d'estudi
research arts permeten aclarir i resoldre problemes relacionats amb la comunicació del coneixement fent ús de principis metafòrics com la semblança o l'analogia. Es generen camps de comparació, que precedeixen la recerca i són necessaris per identificar les condicions i les possibles dificultats associades al que ens es nou o desconegut. Les habilitats en aquesta pràctica de traducció s'adquireixen intentant aproximar-se a incerteses, paradoxes, punts cecs, ignorància, estranyesa, etc. mitjançant la generació de models hipotètics. Aquests models refresquen una i altra vegada allò que la memòria d'un sistema inclou i exclou. Fent ús d'aquests models hipotètics, per exemple amb l'ajuda d'estructures de semblança, equivalència i analogia, es poden renovar i provar les possibilitats de connectivitat d'un sistema.
QUESTIONAR: el món en què vivim i la manera com volem participar en la configuració d'aquest món. La funció social d’aquest camp d’estudi del
research artsfa referència a l'observació, l'autoobservació i l'autocrítica de diferents sistemes socials (Niklas Luhmann). La capacitat d'aquesta funció es basa en ser capaç de distingir entre diferents formes d'observació i posar-les en relació entre si: 1. observacions que estableixen una relació directa amb el món sense distingir entre objecte i subjecte (observació de primer ordre), 2. . les observacions basades en l'observació de l'observador -per exemple, l'opinió pública sobre la ciència o les revisions científiques (observació de segon ordre), i 3. l'observació de l'investigador autoobservador (observació de tercer ordre). L'autoobservació en la ciència es practica, per exemple, en diferents formes de fer servir publicacions científiques. Aquestes publicacions poden tenir diferents objectius, com l'obtenció de suport a una idea (o l'intent de desviar la crítica), com a heurístiques (per tal de crear nous mètodes o coneixements) o com a crítica (per contextualitzar les condicions de producció). Un altre exemple d'autoobservació és l'artista vist com un "comentador no implicat i/o crític". La crítica es desenvolupa llavors a partir de l'"heteroobservació" d'un altre sistema: l'artista pot, per exemple, qüestionar les condicions o els contextos sociopolítics en què es produeix la ciència. D'aquesta manera, es qüestiona l'impacte social, el comportament dels usuaris o els usos o mals usos socials dels resultats científics.
COOPERAR: per fomentar processos creatius de participació entre "experts de diferents disciplines" i els "experts del coneixement quotidià". La funció social de l'àmbit del research arts de enfocat a "cooperar", enclou “la teoria de l'acció”, pràctiques artístiques i científiques implicades socialment, i la comunicació científica. En aquest context, la teoria de l'acció és adequada en la manera en què tracta el resultat de determinades accions: per exemple l'efecte d'actes simbòlics, com un intent de rescat escenificat, que pot tenir una impacte social limitat, o com l'acte real de l'acció directa, que pot comportar conseqüències socials irreversibles. L'objectiu del research arts en aquest àmbit és copsar els efectes potencials o demostrables que els projectes de cooperació artístico-científica tenen en la societat. L'àmbit del research arts "cooperant" també cerca mètodes assenyats de participació i comunicació. Aquest enfocament intenta desenvolupar pràctiques acadèmiques i artístiques exemplars, transferint-les a altres contextos, com ara un context polític. En un context polític, aposta per repensar els formats normatius de participació democràtica i per augmentar la implicació en temes de responsabilitat social. Una altra faceta d'aquesta forma d'acció és el desenvolupament i prova de nous formats de participació dins de l'"espai compartit" de la ciutat o l’àmbit rural així com en contextos científics com ara els museus científics.